Iguana Hunter
Iguana Hunter
És Absent una pel · lícula per a dones?

Evidentment és més fàcil que les dones es sentin identificades amb el personatge central, però crec que el curtmetratge tracta de temes universals com la soledat, la incomunicació i el pas del temps, que ens afecten igualment als homes. Potser la natura i la societat és més benevolent amb els homes i això ens permet que ens enganyem durant més temps però, més tard o més d'hora, ens acaben assaltant els mateixos dubtes.

En relació a la forma de narrar, quines diferències hi ha amb el teu anterior curtmetratge Fiebre amarilla?

Aquesta pel · lícula és per a mi un retorn al tipus de narrativa que em sembla interessant desenvolupar en el cinema, menys lineal i, en certa manera, més expressionista. He reprès el tema dels dos nivells de realitat que flueixen paral · lelament al llarg de la pel · lícula. Això és una cosa que ja vaig treballar a The han preguntado por mi?. No obstant això, en Absent l'estructura és circular; comença i acaba de la mateixa manera.

Quins trets destacaries de l'actuació de Mònica Muntaner?

Mònica és una persona amb una gran vida interior i això li ha donat molta profunditat al personatge. Quan vaig escriure el guió, de seguida vaig pensar en ella perquè recordava un dels seus solos "Momunt", on escombrava les seves pròpies idees amb una escombra i un recollidor. Quan li vaig proposar el paper, ella va acceptar immediatament-jo crec que gairebé sense pensar-però fa poc em va confessar que al principi el text li va semblar molt estrany. A poc a poc el va anar fent seu, es va anar aproximant al personatge, li va anar incorporant matisos i, finalment, va arribar a l'estat emocional que volíem aconseguir.

Quin paper juga la música en el curtmetratge?

Des del principi vaig pensar que aquest curtmetratge necessitava un tema musical consistent, que tingués una idea cíclica i que resumís en uns segons l'estat anímic del personatge. Per casualitat vaig escoltar el tema central que Sergio Moure va compondre per la pel · lícula Inconscients de Joaquín Oristrell. Em vaig posar en contacte amb ell i de seguida vam començar a treballar. Partint d'una maqueta de la seqüència inicial on la Mònica caminava a ritme de vals, Sergio va compondre una melodia que no et podies treure del cap i que, a més, resumia en uns compassos tot el sentiment i la força del personatge. És impressionant el nivell musical i la consistència de les partitures del Sergio.