Iguana Hunter
Iguana Hunter
Context

Més temut que la pesta equina o la grip aviàr, el desenvolupament de la Xina és vist a Occident com la nova malaltia del segle XXI.

Amb més de mil milions d'habitants, la Xina s'acaba de proclamar la segona potència econòmica del món, després dels EUA. Lluny de l'idealisme de Mao, els xinesos practiquen a Occident el capitalisme més despietat del planeta.

El monstre de la globalització, creat per la pròpia societat capitalista s'ha convertit en la principal amenaça del benestar econòmic i social d'Europa i els Estats Units.

Els primers símptomes d'aquesta "imparable epidèmia" ja s'estan començat a notar: tancament d'empreses per manca de competitivitat, deslocalització de la producció en favor de països asiàtics, inundació del mercat local amb productes importats, compra d'immobles i creació de negocis per part dels immigrants xinesos.

Impotents davant aquesta nova situació, els europeus comencem a sentir-nos incòmodes i a desenvolupar progressivament una actitud de rebuig davant del "enemic groc" que moltes vegades arriba a extrems còmics.

"Fiebre amarilla" posa de manifest aquest nou escenari portant-ho al terreny de l'exageració i la caricatura, i partint d'una història quotidiana que, sens dubte, convidarà a la reflexió tant de orientals com d'occidentals.

Entrevista al director Guillermo Asensio

Com va sorgir la idea del curtmetratge?

La idea parteix de la història personal de la meva amiga Yue Yang, que en el curtmetratge fa el paper de Chun Lin. Va estudiar economia a Japó i parla mandarí, cantonès, japonès, anglès, espanyol, una mica de francès i català. No obstant això, ha tornat a la Xina a la recerca d'un salari estable i digne que no ha pogut aconseguir en els 10 anys de residència legal al nostre país. No se m'acut una altra explicació més que el menyspreu i el rebuig per part dels espanyols d'una gent i un país que només ens interessa quan ens podem aprofitar.

Som racistes els espanyols?

La terminologia i el discurs teòric ho deixo per als sociòlegs, que segur tenen alguna cosa a dir. El que jo veig és que la immigració asiàtica està creant en el món occidental una actitud de rebuig bastant important. El conflicte és més profund del que sembla perquè en principi estan jugant amb regles del lliure mercat però alhora estan posant en perill el benestar econòmic i social d'occident. D'altra banda, la por al desconegut genera unes actituds de rebuig bastant habituals en qualsevol tipus de xenofòbia. El curiós del tema és que encara no hi ha consciència d'aquest rebuig.

Com has seleccionat els actors principals?

Amb el David Climent, Manu en la pel · lícula, he treballat en anteriors ocasions. Desborda talent i professionalitat no només com a actor sinó també com a creador. La seva companyia teatral, loscorderos sc, donarà que parlar en els propers anys. Precisament, el meu anterior curtmetratge ¿Te han preguntado por mi? està basat en una de les seves obres.
Tatín, amb el paper d'Aparicio, és paradoxal en la pel · lícula i en la realitat. Tot i ser llicenciat en filosofia, no li agrada teoritzar. És completament visceral i intuïtiu. Prové del món del teatre però té un do per a la càmera. No li fa falta parlar. Ho diu tot amb la mirada.

Es pot combinar la tasca de guionista, director, productor, director de fotografia i muntador?

He treballat com un xinès però, en principi, per a una producció petita és factible. En realitat, les dues úniques funcions que es solapen són les de direcció i fotografia. Si tens formació i experiència en diverses disciplines aconsegueixes un major control sobre la pel · lícula. Hi ha menys possibilitats que la teva idea es perdi pel camí. A més, quan estic escrivint el guió, ja estic pensant com vaig a fotografiar l'escena i com la vaig a muntar.